Emperador Yong Zheng

Emperador 雍正 (Yōngzhèng), 1678-1735

 

Alguns autors apunten que a Occident existeix una elit que governa l'Estat i que la democràcia és una il·lusió. Anthony Giddens diu que som consumidors al mercat de la democràcia, on amb els nostres vots triem el que se'ns ofereix. Max Weber parla d'un “realisme democràtic”, on la democràcia és una manera pacífica de canvi d'elits. Llavors, això vol dir que a Occident no existeix la democràcia?

En realitat, democràcia no significa tenir un sistema representatiu i multipartidista, democràcia significa responsabilitat. És a dir, els ciutadans tenim mecanismes per exigir responsabilitat a aquells governants que abusin del seu poder. Entre aquests mecanismes, destaquen el reconeixement de drets i llibertats fonamentals (drets constitucionals), el desenvolupament de la llei civil, i la separació entre Govern i Estat. A Occident, el sistema representatiu i multipartidista és el resultat de la seva pròpia cultura política i no de la forma que necessàriament ha d'adoptar una democràcia.

A la Xina la llei s'ha utilitzat tradicionalment per protegir l'Estat, no l'individu. Els conflictes civils en aspectes com el matrimoni, la propietat i els deutes van quedar relegats al límit del privat. Es va desenvolupar el dret penal o l'administratiu, però no el civil.

Per què no van sorgir els drets constitucionals a la Xina? De fet, sí que van sorgir. Els drets constitucionals han sorgit en qualsevol part del món en qualsevol moment de la història, la diferència està entre aquells llocs on van poder arrelar i aquells en els quals no.

Victoria Tin-Bor Hui ha comparat l'antic sistema multi-Estat xinès (659-221 a. C.) amb el sistema europeu de l'Edat Moderna (1495-1815), afirmant que encara que el constitucionalisme va sorgir en ambdues civilitzacions, a Europa es van aconseguir institucionalitzar els drets mentre que a la Xina es van perdre. A continuació explicarem per què es van perdre aquests drets.

 

Mapa sistema multi-estado chino

Període de Primaveres y Tardors (722-481 a. C.)


La formació de l'Estat modern requereix centralització de l'autoritat, burocratització de l'administració, nacionalització dels impostos (tots els impostos van a les arques de l'Estat i no a altres mans), i monopoli en l'ús de la força (exèrcit i policia). Quan això no passa el poder es diversifica i trobem escenaris semblants, per exemple, al del Mèxic actual, on l'Estat i els Càrtels del narcotràfic competeixen pel monopoli de l'ús de la força i de la recaptació d'impostos.

A la Xina del s. VIII a. C. trobem un escenari bel·ligerant, on en teoria governa la dinastia Zhou però que en la pràctica el país està dividit entre més de cent petits regnes. Alguns governants van entendre que per guanyar en una situació de guerra era essencial el suport del poble, i conseqüentment van implementar polítiques tals com l'establiment d'un codi penal (seguretat jurídica), la llibertat d'expressió, un sistema de benestar i l'estabilització dels preus dels aliments. Quan un governant era tirànic, la gent tenia dret a deposar-lo i executar-lo.

La majoria d'aquests privilegis van acabar en finalitzar les guerres amb un clar vencedor: l'emperador Qin Shi Huang. Quan es va crear la dinastia Qin el 221 a. C., l'emperador va poder suprimir els drets constitucionals i la llibertat d'expressió perquè va mantenir les polítiques de benestar social. Va eliminar les terres d'ús comunal (les quals facilitarien les accions col·lectives a Europa a principis de l'Època Moderna) i va assegurar una subsistència mínima per evitar les fams i per tant els aixecaments.

Comparem ara l'antic sistema multi-Estat xinès (659-221 a. C.) amb l'Europa de principis de l'Edat Moderna. Quan a la Xina van necessitar exèrcits i diners, van imposar el servei militar obligatori i es van assegurar que tots els impostos anaven a les arques de l'Estat. A Europa, ben al contrari, van contractar mercenaris i van demanar préstecs a les persones adinerades. La guerra va tenir efectes molt diferents a la Xina i a Europa: a Europa va ser impossible monopolitzar els mitjans coercitius a causa de l'ús de mercenaris, a més de que els governants sempre estaven a la vora de la fallida perquè havien de pagar-los.

I per què els xinesos van imposar el servei militar i els europeus van contractar mercenaris? Principalment degut a un fet crucial: a Europa l'expansió del comerç s'havia produït segles abans de la formació de l'Estat modern, per això es movien grans quantitats de diners a causa dels impostos dels densos fluxos comercials. A Europa existien persones amb el suficient poder i recursos per resistir el poder dels governants, i per commutar les càrregues feudals per diners.

A l'antiga Xina, fortament agrària i amb relativament febles fluxos comercials, no es van demanar préstecs o van usar mercenaris a causa del baix nivell de monetarització. La formació de l'Estat modern es va realitzar molt abans que l'expansió del comerç, i a les persones adinerades els hi va ser impossible resistir la dominació dels governants perquè no tenien la capacitat de mobilitzar recursos dels seus propis vassalls.

A més, a Europa el Regne Unit desenvoluparia un model únic capaç de guiar a l'Europa de l'Edat Moderna lluny d'una trajectòria coercitiva, amb un parlamentarisme fort on s'emfatitzaven tant la centralització del govern com els drets constitucionals. L'última oportunitat d'establir a Europa un model similar al xinès la va tenir Napoleó, encara que sense èxit a causa de la falta de recursos econòmics. Conseqüentment, durant la Pax Britanica els estats europeus van emular el model britànic.

El fet que l'absolutisme mai va ser absolut a Europa va ser degut més a les limitades capacitats dels governants que a les seves intencions. Paradoxalment, Europa es va salvar degut a les accions auto-debilitants realitzades pels primers Estats que van buscar la dominació dels seus veïns, i al constitucionalisme medieval anglès el qual estava millor estructurat per servir als interessos del poble. A diferència de la resta de l'Europa llatina, Anglaterra va establir un Parlament de representació territorial en lloc de ser un Parlament estamental (alt clergat i noblesa, burgesia), la qual cosa el va fer menys vulnerable a les estratègies de “divideix i governa” d'intimidació i cooptació.

 

Bibliografia