Històricament, la supervivència del poble xinès ha depès de la col·lectivització. Els dos grans rius de Xina, el Riu Groc en el nord i el Yangzi en el sud, neixen a les muntanyes de l'Himàlaia i recorren el país d'oest a est. Durant el seu recorregut aquests rius s'omplen d'al·luvions, que augmenten els nivells dels seus jaços i produeixen inundacions. El riu Groc, el cabal del qual pot arribar a augmentar un 75% passant dels 300 m³/s als 20.000 m³/s, ha canviat de curs en alguns moments de la història, podent desembocar tant al nord com al sud de la península de Shandong. Per fer-nos una idea, és com si el riu Ebre desemboqués aquest any a Deltebre i l'any que ve a Cadis, escombrant tot el que trobés al seu pas. Donat que les inundacions desastroses han estat freqüents en la història xinesa, sempre ha estat necessari construir grans dics que les continguessin. L'última vegada que es va produir aquest cataclisme va ser el 1938.

 

Cambio de curso del Huang He

Canvi de curs del Riu Groc. Blunden, C.; Elvin, M. Cultural Atlas of China. Oxford, Ed. Phaidon, 1988, pàg. 16.


Crecida río amarillo

Crescuda del Riu Groc. 美丽中国, CTV/BBC/Travel Channel/Canal+

 

 

A més de les obres públiques, la col·lectivització també ha estat necessària per a l'agricultura. Calia construir sistemes de regadiu que proveïssin d'aigua els cultius del nord del país (bressol de la civilització xinesa), i s'havia de coordinar el cultiu de l'arròs característic del sud de la Xina. L'arròs és un cereal molt rendible en termes alimentaris capaç de produir fins a tres collites anuals, però que exigeix molta mà d'obra.

 

Cultivo de las terrazas de arroz  cultivo de las terrazas de arroz 

Cultiu de les terrasses d'arròs. 美丽中国, CTV/BBC/Travel Channel/Canal+

 

Una cultura basada en l'agricultura va ajudar també a desenvolupar una psicologia social basada en la cooperació, i en la primacia dels interessos del grup per sobre dels dels individus. Si la comparem amb una cultura basada en la caça, on els caçadors amb més èxit tenen dret a un tracte diferenciat a causa de la seva major aportació d'aliment al grup, trobem en aquesta un major desenvolupament de l'individualisme. No és casualitat que les cultures de la caça desenvolupessin mitologies amb herois, i que les cultures de l'arròs no ho fessin: a la tradició xinesa li interessaven més els estereotips modèlics que els herois excepcionals, i el culte als avantpassats i el lloc que cadascun ocupava en el llinatge familiar funcionaven com a antídots a les aventures personals de déus i difunts.

La col·lectivització necessitava un govern central fort, amb un exèrcit poderós que monopolitzés l'ús de la força (obligant al poble a treballar en les grans obres públiques) i que defensés el superàvit agrícola contra les incursions de les tribus nòmades que envoltaven el país. Al mateix temps, exigia una classe burocràtica encarregada de coordinar les obres públiques, la governació i la distribució dels recursos. En un Estat agrari, on el control de la força de treball és més important que el control de la terra, és imprescindible censar la població i a la Xina els primers censos es remunten al s. I després de Crist (a Europa, hauríem d'esperar fins al s. XVI). Per monopolitzar els ingressos per impostos (tots els ingressos van a les arques de l'Estat i no a altres mans), per saber el nombre de persones disponibles per a les obres públiques i per formar un exèrcit, primer s'ha d'comptar la població.

Govern central fort, exèrcit, burocràcia i recaptació d'impostos centralitzada, aquests són els fonaments de l'Estat-nació que a Europa no s'institucionalitzarien fins a la Pau de Westfàlia (1648), però que a la Xina es van donar ja a principis de la nostra era. Juntament amb d'altres factors, això ens dóna una pista important de per què no hi ha democràcia a la Xina.

 

Bibliografia