Entrada a la Ciudad Prohibida

Cap llei fatalista assegura a un país desenvolupat la democràcia, ni condemna a un país pobre o en desenvolupament a la dictadura. La coneguda seqüencia de “desenvolupament econòmic – creixement d'una classe mitjana més educada – enfortiment d'actituds més favorables a la democràcia – democràcia” és un model simplista. Cal tenir en compte multitud de factors: les estratègies polítiques de les elits, les actituds dels ciutadans, les relacions entre els factors socials i els econòmics. Per tant, encara és massa aviat per dir si a la Xina es podrà establir un sistema democràtic en un futur proper.

A 书香 (shū xiāng) volem reflexionar sobre un possible futur democràtic a Xina, però sense perdre'ns en subtileses ni realitzar hipòtesis sense base real. Simplement, descriurem alguns dels aspectes socials i polítics a tenir en compte perquè la Xina iniciés una trajectòria més democràtica. 

Per a això, començarem descrivint un cas molt proper: la transició política en l'Espanya de 1977. Això ens ajudarà a destriar millor l'extraordinària complexitat que suposa una transició democràtica (veure apartat "Exemple: la transició política espanyola"). A continuació, en l'apartat "El cas xinès", descriurem breument alguns aspectes claus en la Xina actual: el món rural, la ideologia, l'absència d'institucions religioses i no religioses de gran impacte, la falta de separació entre Govern i Estat, i la legitimació del poder. Finalment i en el mateix apartat de "El cas xinès", farem un petit incís per remarcar aspectes impressionants que els xinesos han aconseguit sense democràcia. Malgrat la falta de drets constitucionals a la Xina, no podem deixar de reconèixer-los grans mèrits com l'haver tret a més de 500 milions de persones de la pobresa durant els últims 30 anys, fet que no té parangó a cap país en l'actualitat sigui o no democràtic.